L'esclerosi lateral amiotròfica afecta aproximadament a 5 de cada 100.000 persones en tot el món.
Causes i factors de risc
Un de cada 10 casos d'ELA es degut a un defecte genèric. Tot els altres casos es consideren de causa idiopàtica.
No hi ha factors de risc coneguts, a exempció d'antecedents familiars d'ELA.
Símptomes
Els malalts d’ELA pateixen una pèrdua de força muscular així com descoordinació muscular progressiva fins que s’impossibiliten activitats rutinàries de la vida diària i/o funcions vitals orgàniques. En cap cas afecten als sentits sensorials (vista, gust, olfacte, oïda i tacte) o la capacitat de raonar del pacient.
Es produeix un fenomen de desgast de les cèl·lules nervioses motores del nostre SNC. Aquestes ja no poden enviar estímuls als músculs amb la conseqüent debilitació muscular, passant per la incapacitat motriu total de les diferents extremitats del cós i en casos molt avançats l’afecció pot desencadenar una fallida muscular a l’àrea toràcica produint una dificultat o impossibilitat respiratòria.
Tot i que els símptomes generalment no es presenten fins després dels 50 anys hi ha casos registrats en persones més joves.
Símptomes més freqüents:
- Dificultat per respirar (asfixia)
- Dificultat per deglutir
- Lateralització de la posició del cap
- Feblesa muscular
- Contraccions
- Paràlisis
- Problemes en el llenguatge
- Canvis en la veu i ronquera entre d'altres
- Disminució del pes corporal
Es por diagnosticar la malaltia després d'un examen físic mèdic al detectar algun d'aquests símptomes.
Tractament
El tractament actual es simptomàtic, no es coneix un tractament curatiu actualment.
Possibles fàrmacs a l'hora de tractar els símptomes són el Diazepam (espasticitat muscular), Riluzol (relentizament de l'evolució de la malaltia) i Amitriptilina (problemes de deglució).
la fisioteràpia, la rehabilitació i l'us de dispositius ortopèdics poden facilitar i maximitzar la funció muscular i la salut en general.
Com a solució a la dificultat respiratòria es necessària ventilació mecànica. Per fer front a la dificultat de deglució es pot arribar a procedir amb un sondatge nasogàstric.
Expectatives (pronòstic)
Es va reduint l'autosuficiència del pacient fins que al cap de 3 a 5 anys del diagnòstic de la malaltia, es produeix exitus en un 75% dels casos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada