Tenir cura d’algú pot resultar una experiència satisfactòria, però també sovint es tracta d’una tasca solitària, difícil, ingrata i molt poques vegades reconeguda. Suposa renunciar a certes formes de vida, però també pot suposar una oportunitat per a descobrir habilitats d’un mateix que no es coneixien i que també resulten gratificants. A més, pot suposar la oportunitat d’estretar llaços familiars i aprofundir en relacions.
Amb aquest document pretenem reivindicar la importància de reconèixer l’esforç i dedicació de tots aquests cuidadors informals i que ells mateixos reconeguin el valor de les moltes hores de dedicació a aquests malalts; i pretenem explicar que sentir-se millor amb un mateix segur que ajudarà a tenir cura de manera més eficient al malalt.
En primer lloc, és important reconèixer els pensaments i les sensacions que es tenen per a analitzar-los, no sentir-se malament per tenir-los i adonar-se que és quelcom comú en aquesta situació de cuidador principal informal.
- Es pot donar un sentiment de que la resta de la família no valora la feina que el cuidador principal està fent.
- Es requereix un esforç d’adaptació ja que sovint es dóna una inversió o transformació de rols (ex: filla que cuida a la mare).
- Es donen sentiments ambivalents, per una part de satisfacció per contribuir al benestar d’un ésser estimat, però també molt sovint d’impotència, soledat, culpabilitat i tristesa.
- També és molt comú que el cuidador principal tingui molta sensació de fatiga.
- Sentiments d’aïllament si s’han hagut de reduir les relacions socials, d’oci i laborals.
També és important saber reconèixer els signes d’alerta que ens dóna en nostre cos perquè frenem i ens prestem atenció a nosaltres mateixos:
- Problemes de son (despertar-se mitjanit i no poder tornar a dormir, dificultat per conciliar la son o tenir massa son)
- Pèrdua de energia, fatiga crònica, sensació de cansament continu
- Aïllament
- Consum excessiu de begudes amb cafeïna, alcohol o tabac
- Consum excessiu de pastilles per dormir o altres medicacions
- Problemes físics com palpitacions, tremolor de mans, molèsties digestives, mal de cap
- Problemes de memòria i dificultat per a concentrar-se
- Menor interès per activitats i persones que abans sí que despertaven interès
- Augment o disminució de la gana
- Actes rutinaris repetitius com, per exemple, netejar contínuament
- Enfadar-se fàcilment
- Donar massa importància als petits detalls
- Canvis freqüents d’humor o estat d’ànim
- Propensió a patir accidents
- Dificultat per superar sentiments de depressió i nerviosisme
- No admetre la existència de símptomes físics o psicològics o justificar-los mitjançant altres causes alienes al cuidatge
- Tractar altres persones de la família de manera menys considerada que habitualment
Seguidament, cal saber com actuar per tenir cura d’un mateix (en cada situació serà diferent, però unes pautes poden ajudar adaptant-ho després a cada cas).
- Demanar ajuda
o Més efectiu si es comença demanant coses concretes (substitucions en dies concrets o activitats concretes)
o Sent conscients de allò que realistament pot aportar cadascú
o Agraint les ajudes
o Sensibilitzar sobre el cas als familiars o gent propera
o Ser conscients que por costar les primeres vegades, però s’ha de fer aquest pas de valentia
- Pot fer falta recórrer a un professional, serveis o associacions
o Dependrà de la situació econòmica, el lloc de residència i les necessitats de cada cas
o Exemples: Serveis domiciliaris, centres de dia, centre privats, Serveis Socials, metge de capçalera o infermera assignada i associacions especials de la malaltia en concret o de voluntariat
o Cal preparar-se bé aquests encontres per tal de transmetre clarament les necessitats i expectatives que es tenen i que es pugui oferir una ajuda realment adequada
- Posar límits als cuidatges
o Deixar-se ajudar per qui es mostra disposat i ser tolerant amb les maneres de fer de cadascú mentre es faci amb bona intenció i en tot cas suggerir amb respecte com es vol que es dugui a terme la atenció
o Saber dir NO, però de forma adequada, és a dir, que no ens haguem de sentir malament per haver-ho fet ni tampoc ofenguem a l’altre. Raonar-ho però no excusar-se i en tot cas demanar temps per pensar-ho
És important posar límits al cuidatge quan les persones cuidades es comporten d’alguna de les següents formes:
|
-
- Planificar el futur
o Anticipar-se als problemes abans de que la situació sigui crítica, de manera que puguin sospesar-se tranquil·lament les avantatges i inconvenients de cada decisió o solució
o Intentar consensuar amb marge de temps amb resta de familiars
o Que doni temps també de consultar-ho amb professionals
Paral·lelament a aquests canvis en la organització que s’han anat dient, també és important saber com realitzar l’autocuidatge més concretament de la salut:
- Adequada gestió del dormir i el decans
o Possibilitat de fer torns amb altres familiars
o Establir prioritats entre les tasques durant el dia i prioritzar algunes estones de repòs abans que tasques no molt urgents
o Fer petites interrupcions en les tasques quotidianes per fer quelcom agradable com prendre un refresc, mirar per la finestra sense pensar en res important o practicar alguns tècnica de relaxació
- Fer exercici físic
o Útil per eliminar les tensions acumulades
o Reporta beneficis físics i psíquics
o S’ha d’adequar a la realitat de cadascú i incorporar-ho al dia a dia
§ Si no es té gaire temps per dedicar-se a fer exercici exclusivament, cal aprofitar tots els encàrrecs per sortir al carrer i anar als llocs caminant, si es pot, fent una mica més de volta
§ Si el malalt ho permet, sortir a caminar amb ell
§ Fer una taula de gimnàstica a casa
§ Aparells com bici estàtica si hi ha dificultats per marxar de casa
- Evitar l’aïllament
o En relació al punt de demanar ajuda, és important organitzar-se per tenir estones lliures, no només de repòs, sinó també per alimentar interessos, aficions i amistats
§ Començar per fer una llista de activitats es voldria fer i veure quines són les més factibles
§ Repassar el punt de saber demanar ajuda
- Organitzar-se el temps
o Discernir les activitats realment importants de les que no ho són tant i, per tant, a les quals podem dir NO
o Marcar-se objectius realistes
o Contar amb altres membres de la família si es pot
o Fer partícip al familiar malalt dels canvis i decisions
o Elaborar un pla d’activitats
§ Fer una llista de les tasques a realitzar
§ Ordenar-les segons importància, de manera que les que quedin últimes es puguin posposar sense preocupació
§ Anotar el temps aproximat que requereix cada activitat
§ Combinar aquest pla amb la llista d’activitats d’oci o plaer que es volien fer
- Aprendre a sentir-se be
o Ser conscients que és lògic que apareguin sentiments negatius, però s’han de saber reconèixer, expressar-los i controlar-los
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada